Aquesta peça vincula el plàstic amb les estructures simbòliques que han condicionat històricament els cossos socialitzats com a femenins. El vestit de núvia, associat al compromís, la puresa i la permanència, esdevé una metàfora d’una relació imposada i tòxica amb un material del qual sembla impossible separar-se.
El plàstic, aparentment inofensiu i transparent, penetra els espais domèstics i els cossos,revelant una violència lenta i normalitzada que afecta de manera desigual. La peça qüestiona fins a quin punt aquest “matrimoni” amb el plàstic és una elecció real o una herència assumida sense alternatives visibles.
Category:
Date:
April 14, 2024