Aquesta obra introdueix la pandèmia com un moment clau en la normalització extrema del plàstic com a sinònim de seguretat.
Convertir residus d’higiene i consum domèstic en una deessa moderna transforma aquests materials en una relíquia contemporània, revelant la contradicció entre protecció immediata i
dany sostingut.
La peça connecta el plàstic amb els rols de gènere: les tasques de cura i gestió quotidiana (majoritàriament assumides per dones) han amplificat l’exposició a aquests materials, tant durant la pandèmia com més enllà.
Category:
Date:
April 14, 2026